El ‘thriller’ d'espionatge més ben dirigit de l'any és a la Setmana de la Crítica de Canes 2024

El francès Jonathan Millet enlluerna amb la rigorositat del seu plantejament formal a Les fantômes (Ghost Trail), protagonitzada per un refugiat de guerra sirià que busca un compatriota a Estrasburg.

La Setmana de la Crítica ha superat contundentment amb la seva proposta inaugural tant a la de la competició oficial de Canes (la nefasta Le deuxième acte, de Quentin Dupieux) com a la Quinzena de Cineastes (arrencada amb Ma vie, ma gueule, comiat pòstum de Sophie Fillières). El tret de sortida d'aquesta competició paral·lela el va donar una de les millors pel·lícules vistes per ara a la Croisette: el thriller Les fantômes, també coneguda pel seu títol internacional Ghost Trail.

Una coproducció franco-belga-germana dirigida per Jonathan Millet que ambienta un tens relat d'espionatge amb la crisi de refugiats de guerra sirians com a marc i una absorbent interpretació del protagonista Adam Bessa, vist a les pel·lícules d'acció de la saga Tyler Rake. Interpreta un professor que durant la guerra civil siriana va ser detingut a la terrible presó escorxador de Saydnaya i després de ser alliberat va fugir a Europa. Uns anys després busca a Estrasburg un compatriota.

El cinema de gènere amb fets reals de fons sempre és espinós, sobretot si es tracta de qüestions properes i candents com la crisi humanitària dels milions de refugiats de guerra sirians que van arribar a Europa amb l'esclat de la guerra civil al seu país a principis de la dècada passada. Al risc de l'explotació morbosa d'esdeveniments greus i el sofriment humà que van implicar s'uneix una altra cara de la moneda, la tendència cap a la sensibleria apegalosa i els sentiments grollers.

Ni rastre d'aquestes patologies és detectable a Ghost Trail, on el francès Jonathan Millet, un paio avesat a pel·lícules i curts documentals al voltant de la frontera de Ceuta, l'Antàrtida o la desaparició de l'idioma taushiro a l'Amazònia peruana, dona una lliçó mestra de contenció formal i dramàtica en explicar el que essencialment és un thriller d'espionatge sense efectisme de cap mena.

Hamid, interpretat amb despullament d'alta graduació bressoniana per un Adam Bessa de mirada ajustada i dicció xiuxiuejant, va perdre la seva família a la guerra. Després de sortir de Saydnaya, ell va fugir a Europa, però la seva mare viu en un camp de refugiats al Líban. Porta amb dignitat una existència anònima a Estrasburg mentre fa indagacions per localitzar criminals de guerra fugits, en col·laboració amb un grup de justiciers que queden en un videojoc en línia per organitzar-se.

Quan creu haver localitzat un dels antics guàrdies de Saydnaya, molt aficionat a la tortura en la seva vida passada, la necessitat d'identificar el fantasma i assegurar-se de la seva identitat farà que cada cop s'obsessioni i se li apropi més perillosament, fet que als espectadors ens permetrà gaudir de la interpretació de Tawfeek Barhom (La primera profecía), tan magnètica com inquietant.

Una conversa entre tots dos personatges porta ecos de la taula compartida en contraplà per Al Pacino i Robert De Niro a Heat. Aquest és el nivell d'excel·lència en els seus propòsits que aconsegueix una producció modesta com Ghost Trail, infal·lible a l'hora d'aplicar el rigor de la posada en escena allà on cal per construir un thriller de tensió palpable però lliure d'escarafalls. Transcendeix l'etiqueta de la 'cocció lenta' per aconseguir una cosa molt més difícil: tractar de manera justa una realitat.         

Daniel de Partearroyo - 20minutos.es – 16/5/2024