Una balena geperuda queda varada en una riba remota. Durant la lluita per salvar la seva vida, descobrirem la història d'aquestes extraordinàries criatures, habitants dels oceans del món. Inspirat en el best-seller de Heathcote William, Las guardianas del planeta ens porta a descobrir els territoris inexplorats i la societat escassament coneguda de les balenes, amb les seves notables habilitats i les seves vides socials increïblement riques i complexes.
(FilmAffinity)
Crítica:
Voldria ser civilitzat com els cetacis
La idea d'antropomorfitzar els animals, destacant-ne qualitats que bé faria a imitar l'ésser humà, tantes vegades guiats per les seves pitjors ambicions, ha guiat sovint la literatura del cinema, des de les faules d'Esop fins a tantes cintes animades de Disney. El documental que ens ocupa compta en la versió original amb la veu de l'actor Jean Dujardin, que s'erigeix en narrador representant de les balenes, explicant la seva existència sobre la Terra des de fa milions d'anys, el seu pas de terra ferma a les aigües oceàniques, on malgrat la seva condició mamífera se les arreglen no només per respirar, sinó també per fer la seva contribució a l'equilibri del planeta fent-lo habitable i respirable per a la resta de criatures, també per a l'ésser humà.
Amb algunes línies poètiques de l'obra de Heathcote Williams Whale Nation, i espectaculars imatges de les balenes, se'ns ofereix un himne a aquests majestuosos animals al llarg d'una hora i mitja de metratge. Tot amb ressonàncies còsmiques, el cant complex i indesxifrable de les balenes viatja per l'espai a bord del Voyager enregistrat en un disc, cortesia del científic Carl Sagan, “per sempre”, ens assegura Jean-Albert Lievre, director i guionista del documental.
Les imatges d'éssers humans, d'entre els quals només identifiquem pel seu rostre una nena, que tracten de salvar una balena varada a la platja, és una imatge simbòlica i potent que no tot està perdut, que la humanitat pot mostrar la seva millor cara i cooperar amb la natura al seu sosteniment, com ja fan les balenes. Tot i que s'hagi plomat les balenes per alimentar indústries diverses, inclosa la cosmètica, o hi hagi hagut combats entre vaixells sobre les aigües durant diverses guerres...
En fi, probablement el goig del visionat és directament proporcional al gust pels documentals de natura, als “no-fans” potser els acabarà cansant. Però sens dubte hi ha passatges bells de les balenes interactuant, en l'aparellament o alletant-se, jugant amb escenes submarines però també zenitals des del cel, o a la superfície oceànica. I fins i tot les escombraries plàstiques, i l'intent d'una balena per cruspir-se-les, suggereixen les paradoxes de l'horror i la bellesa, convivint en un mateix pla.