En un país europeu en crisi, Portugal, un director es proposa construir ficcions a partir de la miserable realitat que l'envolta. Però incapaç de trobar sentit a la seva feina, fuig de manera covarda, deixant el seu lloc a la bella Sherezade. Ella necessitarà ànim i coratge per no avorrir el Rei amb les tristes històries d'aquest país. Amb el transcórrer de les nits, la inquietud deixa pas a la desolació, i la desolació a l'encanteri. Per això Sherezade organitza les històries en tres entregues. Comença així: "Oh venturós Rei, vaig ser coneixedora que en un trist país...". Lliure adaptació de Les mil i una nits ambientada al Portugal d'avui, i dividida en tres pel·lícules.
(Filmaffinity)
Crítica:
Un divertit "rosari de misèries"
2015.05.20 - CANES 2015: On Miguel Gomes evoca un cabró molt prim, una bella banda de bruts deshonestos i un barri desfavorit al qual un gos de llana de l'amor alegra l'existència
El volum 1 del tríptic (Això no és una adaptació de) Les mil i una nits (encara que s'inspiri en la seva estructura) presentat per Miguel Gomes a la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Canes ens submergia en l'angoixa d'un Portugal en crisi i criticava sense arranjaments les instàncies polítiques en aquell temps. En la segona entrega, subtitulada El desolado, l'enginyós director lusità segueix narrant-nos fets reals esdevinguts recentment al seu país com contes absurds però amb un to menys corrosiu, més divertit, com si passada la còlera, alliberat d'ella, Gomes arribés a assaborir plenament el ridícul de la situació i compartís amb nosaltres la seva hilaritat consternada. Alhora, les històries relatades són menys al·legòriques i el conjunt més discursiu: un moviment horitzontal que dóna a aquest segon capítol una lleugeresa que serveix de contrapès enfront del cru realisme dels fets evocats. En suma, Gomes segueix manipulant amb gràcia la frontera entre la veritat i la ficció.
Els fets reals (reunits per a la pel·lícula per tres periodistes) presentats a la pantalla són més nombrosos que a la primera part i el ball resulta més endimoniat. Aquest volum 2 en tres moviments s'obre amb la història del vell Simão sense budells, un pirat amb la pell sobre els ossos al qual busca la policia per haver matat la seva dona i la filla però que viu la seva fugida com un rei egoista, sopant sota les estrelles pollastre farcit i perdius en broquetes, tot això servit per tres joves meuques (ja que forma part d'aquests "fills de puta refinats" que mengen molt i no s’engreixen). Una banda de scouts i un desvirgament més tard, ens trobem una audiència a l'aire lliure amb una jutgessa severa i lúcida (Luisa Cruz) davant d'una mare i el seu fill violador (al qual tothom pot veure que pateix un retard profund) culpen un propietari que va cridar milers de vegades al SAMUR sense motiu, només per veure passar les ambulàncies. Segueix la ignomínia d'un banquer i el seu geni, fet que porta la jutgessa a escoltar una història de ‘novatades’ fastigosa però acceptable tenint en compte el context, i després ve un robatori de vaques, un xinès que és client de TripAdvisor, un tipus vell (o mal conservat) que s'ha fet passar per un indigent en un programa de televisió i un lladre d'allò més educat.
Després d'aquest desolador "rosari de misèries", un petit gos meravellós anomenat Dixie ve a reconfortar-nos una mica, així com ho fa una ciutat obrera, els habitants de la qual coneixem a través d'una sèrie d'anècdotes numerades, desgranades per una parella de vells depressius: hi ha les brasileres nues, els nens del 10A i el forat que dóna al 10B, l'ascensor oxidat per l'orina abocada per gent que surt de festa des del Nou Any 2014... En suma, per ser tan pintoresc com la vida a l’edifici del petit Momo de Émile Ajar, tota aquesta tristesa, amb Lionel Richie com a fons sonor, donaria peu a tota classe de suïcidis, sense Dixie.
Del conte dels contes que són Les mil i una nits, trobem clarament les narracions imbricades les unes amb les altres a la manera d'unes nines russes que constitueixen lúdiques digressions. El que també observem, i això fa pensar, és que Gomes no s'aplica en absolut el mètode que garanteix la supervivència de la narradora, creant així suspens a l'alba de manera que el sultà la mantingui amb vida un dia més. Les historietes que s'expliquen són indubtablement divertides encara que massa improbables (malgrat la seva total veracitat) perquè es pugui esperar el que sigui. Ens preguntem si algun dia veurem la Sheherazade promesa per Gomes, perquè després de quatre hores i mitja de contes, encara no li hem vist el pèl. El volum 3 ens dirà...
El tríptic de Miguel Gomes sobre Les mil i una nits és una coproducció entre Portugal, França, Alemanya i Suïssa i l'agent de vendes internacionals és The Match Factory.
