La Núria, la Lila i l’Andrea es disposen a passar un cap de setmana juntes, fora de la ciutat, en una casa intel·ligent i plena d'obres d'art, que un amic de la Núria li ha deixat. El seu grup de WhatsApp crema ple de bones intencions, però la realitat és que a totes tres els fa molta mandra... Però tot canvia quan una pregunta innocent les empeny a deixar-se portar pels seus impulsos més profunds.
Crítica:
'Les irresponsables' parla d'amistat, confessions i llibertat en clau de comèdia
De vegades, una simple escapada amb amigues pot convertir-se en un viatge molt més profund del que s'esperava. Les irresponsables ens convida a acompanyar la Núria, la Lila i l’Andrea un cap de setmana fora de la ciutat, en una casa intel·ligent i plena d’art, que promet desconnexió i relaxament. Però, el que comença com una reunió casual aviat es transforma en una experiència carregada de confessions, emocions i moments que posen al descobert les complexitats de l'amistat femenina i la necessitat d'alliberar-se dels lligams socials.
La història, basada en l'obra teatral de Javier Daulte que va ser dirigida en la versió catalana per Sílvia Munt, troba en la direcció cinematogràfica de Laura Mañá un equilibri delicat entre la comèdia i el drama. La pel·lícula sap jugar amb els canvis de ritme i to, tot i que en alguns passatges certs girs argumentals poden semblar forçats o una mica exagerats. Tot i així, el diàleg i la interacció entre els personatges mantenen l’atenció i aporten frescor i autenticitat al relat.
Les actuacions són un dels punts forts del film, amb Laia Marull, Àgata Roca i Betsy Túrnez formant un trio creïble i carismàtic. Túrnez sobresurt particularment, aportant el matís còmic i emocional necessari perquè la pel·lícula conservi la seva energia i sensibilitat. La posada en escena manté aquest aire teatral que s'ajusta bé a l'essència original i prioritza les interpretacions sobre el desplegament visual.
Més enllà de les rialles i situacions divertides, Les irresponsables convida a la reflexió sobre temes universals com l'acceptació personal, la vulnerabilitat i el valor de la comunicació honesta. L'amistat aquí és presentada com un refugi on es pot ser un mateix, sense por de mostrar aquell costat “irresponsable” que sovint guardem en secret.
Per què s’ha de veure?
En resum, Les irresponsables és una proposta fresca i honesta, que connecta amb l'espectador gràcies als seus personatges reals i la seva barreja equilibrada d'humor i emoció. No és perfecta perquè va carregada de tòpics, però la seva calidesa i veracitat la fan una experiència molt recomanable per a qui gaudeix d'històries sobre amistat i llibertat personal, i encara més si són femenines.
