La “màquina de matar” d'Israel arrasa a la Mostra de Venècia

Els cineastes Yuval Abraham i Rachel Szor deixen en evidència l'eficiència dels sistemes emprats pel servei d'intel·ligència per identificar possibles agents del grup terrorista Hamàs i després eliminar-los a casa seva, independentment que hi hagi la possibilitat que nens i altres familiars també morin en l'atac.

L'acrònim NAZA, format a partir de paraules hebrees que signifiquen “dany col·lateral”, és utilitzat pel servei d'intel·ligència israelià per referir-se als civils que es preveu que moriran en un atac aeri. A partir d'ara, en qualsevol cas, fora d'aquest àmbit serà utilitzat sobretot en referència al demolidor documental homònim que “detalla des de dins com funciona la màquina de matar” d'Israel. Així ho defineixen els seus codirectors, els també israelians Yuval Abraham i Rachel Szor. Per a això, NAZA combina fragments de 24 entrevistes amb altres membres anònims de la intel·ligència i l'exèrcit israelians —els seus rostres han estat enfosquits i les seves aparences i veus han estat alterades digitalment— que han participat en el terrorífic sistema a través del qual, al llarg dels tres últims anys, el seu país ha matat 73.000 gazians mentre destruïa infraestructures essencials i el 90% dels habitatges, i que avui segueix en funcionament.

Presentat avui a concurs a la Mostra de Venècia, el documental deixa en evidència l'eficiència dels sistemes emprats pel servei d'intel·ligència per identificar possibles agents del grup terrorista Hamàs i després eliminar-los a casa seva, independentment que hi hagi la possibilitat que nens i altres familiars també morin en l'atac. Les Forces de Defensa d'Israel (IDF) consideren 20 víctimes civils un preu acceptable per eliminar un objectiu militar, encara que un dels entrevistats esmenta que van arribar a matar 500 NAZA per acabar amb un suposat terrorista. Els criteris, en tot cas, es van tornar difusos després dels atemptats perpetrats per Hamàs el 7 d'octubre del 2023, que van provocar la mort de 1.200 israelians i van estendre entre la població del país la creença que tots els gazians eren, d'alguna manera, còmplices del que havia passat, i que tots mereixien morir.

Les entrevistes que componen NAZA tenen lloc a terrats de Tel Aviv des d’on es veu els seus habitants a través de les finestres de casa seva, sopant o davant de televisors a través dels quals Netanyahu defensa la massacre pontificant sobre la lluita “del bé contra el mal, i la llum contra la foscor”. Per gaudir d'aquesta normalitat quotidiana, tan diferent del patiment a què han estat sotmesos els seus veïns gazians, aquests ciutadans han optat per mirar cap a una altra banda. "Els qui callen sobre els crims són tan còmplices com els que els justifiquen", ha assegurat avui Abraham. "I hem fet aquesta pel·lícula perquè creiem que sentir els testimonis dels que van dissenyar el sistema d’aniquilació fa que el silenci sigui més difícil de mantenir". [...]                                     

Nando Salvà – elperiodico.com