Si el western clàssic i la seva iconografia –cartografiada i construïda per John Ford– va servir al Hollywood clàssic per conformar els mites i l'any u del que acabaria sent els Estats Units i, posteriorment, el western crepuscular dels anys 80 i 90 reinterpretaria aquests codis i formes per mostrar allò que el clàssic va obviar o va deixar fora de camp –a més de ser en moltes ocasions un vehicle de reconstrucció de la memòria–, el neowestern dels darrers anys ha donat peu a una manera de representar els problemes de l'Amèrica contemporània a partir de les claus del gènere per antonomàsia de la cinematografia nord-americana.

Ja ho va fer Kelly Reichardt a First Cow (2019) o Chloé Zhao a Nomadland (2020): utilitzar els motius clàssics del gènere per donar lloc a una mena de western no crepuscular sinó directament funerari, on els espais de les grans epopeies de la conquesta de l'Oest s'han acabat convertint en natures mortes. I aquest llegat el continua el cineasta Max Walker-Silverman en el seu segon llargmetratge, on un incendi fruit del canvi climàtic i augmentat per les polítiques –o la manca d'aquestes– d'abandonament del món rural, tant de demòcrates com de republicans, ha fet que una gran part de la població americana hagi quedat a la seva sort. I així, Walker-Silverman comença la seva obra amb un gran pla general d'un paratge de l'Oest americà totalment negat per les flames. No  queda res de la bellesa èpica que van representar John Ford i hereus. Únicament, la desolació, potenciant el missatge a partir del contrast entre la destrucció del paratge natural i la representació d'interiors asfixiants i plans tancats.

Però igual que João Rosas a The Luminous Life, Walker-Silverman aposta per la mirada optimista, empàtica i solidària, on la sanació de l'ànima dels personatges principals va a l’una, gairebé de manera simbiòtica, amb un ressorgir d'aquells paratges naturals que tornen, lentament, però progressivament a evocar aquesta grandesa representada pel Hollywood clàssic. Però amb una petita diferència: si el cowboy, l'heroi americà per antonomàsia, necessitava les armes per elevar-se, aquí el nou cowboy de la contemporaneïtat, només necessita el seu cor. I així, en aquests minuts finals, pot reinterpretar per al temps present el pla mític de Ford a Centauros del desierto (1956), convertint-se tant en homenatge com en reconstrucció.          

Felipe Rodríguez Torres - caimanediciones.es - 28 octubre 2025