Una Aitana Sánchez-Gijón en estat de gràcia protagonitza aquesta pel·lícula sobre la minuciosa feina de fer guions

L'actriu, Goya d'Honor 2025, interpreta en aquesta emotiva història, que no oblida l'Espanya buidada, una guionista en crisi professional i sentimental que busca refer la seva vida al poble de Terol de la seva família. Miguel Santesmases dirigeix ​​i coescriu juntament amb Ángeles González-Sinde.

"El més difícil d'escriure un guió de cinema és que te’l paguin". Ho deia el genial, brillant, neorealista i etern Rafael Azcona a propòsit d'un ofici, sovint mediàticament invisibilitzat, que comparteix amb la protagonista d'una pel·lícula que combina la reflexió sobre el treball del creador d'històries per al cinema amb la reivindicació de la terra, dels qui la cultiven i dels qui intenten viure’n. I també hi ha algun lament pels pobles amenaçats per l'aclaparador turisme i la desesperant despersonalització.

Igual que a Azcona, no li falten frases brillants (“Fa anys que no escric ni la llista de la compra”) a aquesta guionista que està a punt de canviar les paraules per les olives. Retrat d'una dona sense flama per escriure (o això creu ella al principi) i sense plans de tornar a estimar (després de dos divorcis) i de tornar a la ciutat, Tierra baja llança sàvies conclusions sobre l'art d'imaginar, la inspiració, el talent i la minuciosa feina de fer guions per a un mateix o d'arreglar, retocar i millorar els textos dels altres. Per cert, el guió del film està cofirmat per la gran Ángeles González-Sinde.

Per a interessats en la creativa professió dels guionistes.

El millor: Aitana Sánchez-Gijón; el marc i els paisatges aragonesos.

El pitjor: que algunes de les acurades i enginyoses frases de la protagonista siguin considerades pedants.

Pere Vall - fotogramas.es