22/05/2025 - CANES 2025: Rebecca Zlotowski es deixa anar i signa una comèdia rocambolesca, trepidant i de doble fons amb Jodie Foster de protagonista

“Tinc ganes de beure molt en molt poc temps”. Igual que la seva protagonista, una psicoanalista amb un control extrem que de sobte es veu a si mateixa en un estat de “transparència psíquica”, amb una sensibilitat a flor de pell activada per una necessitat compulsiva de comprendre —en realitat, de comprendre's a ella mateixa— les coses, Rebecca Zlotowski aprofita, per mitjà de Vida privada (presentada fora de competició al 78è Festival de Canes), el pretext d'una comèdia desenfrenada per trencar la cuirassa de l'intel·lecte. Tanmateix, una mai no es desfà del tot de si mateixa, i sota la superfície d'aquesta diversió alliberadora i joiosa, la cineasta francesa teixeix, a mig camí del seu estil habitual, un rerefons subtil i una narrativa cinematogràfica que convida a ser desxifrada.

"—És vostè una persona molt receptiva, és molt estrany baixar les escales tan ràpid. —No em crec res". Lilian Steiner (Jodie Foster), a qui els seus veïns titllen d’aixafaguitarres, té una fèrria voluntat d'explicar-ho tot racionalment, però la psicoanalista es veu —encara que ho negui— sacsejada per la pèrdua de dos pacients de llarga durada (un li diu estafadora després de trobar alleujament en la medicina alternativa, i l'altra —interpretada per Virginie Efira— se suïcida, per a immensa sorpresa de la seva terapeuta). Impulsivament, com si una cosa portés a l'altra, se sotmet a una sessió d'hipnosi ericksoniana. Va fallar en alguna cosa durant la teràpia? Es va suïcidar realment la seva pacient o va ser assassinada?

Turmentada per la culpa, la Lilian, que grava totes les seves sessions, intenta aclarir les coses i inicia una investigació improvisada, amb el marit (Mathieu Amalric) i la filla (Luàna Bajrami) de la morta com a principals sospitosos. La seva paranoia augmenta quan entren a robar a la seva consulta. A prop també ronda el seu exmarit (Daniel Auteuil) i el seu fill (Vincent Lacoste), que acaba de tenir un nadó i no té una bona relació amb la protagonista. Molt aviat, tot es barreja al cap i a la vida de la Lilian. Fins i tot les vides passades entren en joc! Però ella continua avançant i investigant a la recerca de la clau —o les claus— dels fets...

Rebecca Zlotowski, que surt amb aquesta pel·lícula del marc cinematogràfic familiar i segur en què fins ara s'havia sabut moure amb facilitat, signa un llargmetratge molt divertit, impulsat per un ritme sense descans i interpretat per un repartiment de primera línia. Però sota la diversió —de vegades absurda i delirant— de la trama, es perfila amb habilitat el retrat d'una dona que navega entre les seves neurosis, les seves pors més profundes i l'inici d'una depressió, una dona que ja no escolta els altres ni a si mateixa, però que, en “alliberar el dybbuk”, despertarà.   

Fabien Lemercier - cineuropa.org