20/02/2025 - BERLINALE 2025: La poderosa interpretació de Trine Dyrholm impulsa el segon llargmetratge de Jeanette Nordahl, un sofisticat i fonamentat drama familiar amb el qual tots podem identificar-nos

Un nou i minuciós drama d'una família nòrdica és la proposta més recent de la directora danesa Jeanette Nordahl, l'òpera prima de la qual, Wildlands, ja ha demostrat la seva habilitat per a una narració concisa i un retrat psicològic matisat. Beginnings, guiada per la poderosa interpretació de la seva actriu principal Trine Dyrholm, s'estrena ara mundialment a la secció Panorama de la Berlinale.

Dyrholm interpreta la biòloga marina Ane, que està en ple procés de separar-se del seu marit Thomas (David Dencik, vist recentment a Together 99 i The Kingdom Exodus), un treballador social en un centre per a joves problemàtics. Encara no ho han dit a les seves filles: la Clara, l'aspirant a gimnasta adolescent (Bjørk Storm, actriu prometedora que debuta en aquesta pel·lícula), i la Marie (Luna Fuglsang Svelmøe), de deu anys, perquè abans han de decidir com manejaran la situació quan el Thomas es mudi amb la seva nova xicota, la seva companya de feina Stine (Johanne Louise Schmidt).

Els primers diàlegs entre la parella ràpidament revelen el ressentiment i les irritacions inherents presents en el seu amor desgastat i esvaït. No obstant això, hi ha una clara entesa i un desig comú de fer la situació el més suportable possible a les seves filles. Una escena senzilla però discretament poderosa mostra la consciència de l'Ane sobre el seu aspecte fràgil i de mitjana edat. Després de patir un sobtat vessament cerebral que li paralitza la part esquerra del cos, el Thomas decideix quedar-se a casa mentre ella es recupera, tot i que la seva frustració és evident. La Stine, mentrestant, es mostra completament pacient i comprensiva, però Nordahl, com en la majoria d'aspectes de la pel·lícula, confia que l'audiència discerneixi els seus sentiments profunds.

En el seu camí a casa des de l'hospital, l'Ane es mostra distant, amargada i enfadada, tal com s'exemplifica en una dolorosa i incòmoda escena d'un dinar familiar. Això afecta especialment la Clara, i per a l'exasperat Thomas, el seu costat més crític supera la seva compassió, i ofereix a l'audiència un intens cop d’ull al funcionament intern de la seva ment.

A mesura que se sotmet a una teràpia física, l’Ane comença a millorar tant la seva força física com la seva resiliència emocional, transformant la seva amargor en energia rancorosa. La interpretació de Dyrholm aquí és directa i crua: la dona que fàcilment bussejava a l'escena inicial de la pel·lícula, ara s'esforça al màxim per nedar a la piscina usant únicament un costat del seu cos. A mesura que recupera progressivament el seu equilibri, recordant al Thomas i a si mateixa qui solien ser, reapareixen la tendresa i proximitat que la parella clarament no ha experimentat en anys. Tanmateix, potser la impulsiva Ane no és completament conscient de les seves capacitats, i això porta a un tercer acte esglaiador.

Amb un tens i precís guió, coescrit juntament amb Rasmus Birch (Acts of Love, Miss Viborg), Nordahl crea una pel·lícula sofisticada però senzilla i fonamentada, amb breus espurnes de poesia i humor acuradament ubicats. El director de fotografia Shadi Chaban filma amb un estil clàssic, tant en interiors com en exteriors, utilitzant una il·luminació natural i lleugerament apagada, en tons freds, i on alguns plans amb una complexa posada en escena destaquen en moments psicològics clau. El sensible muntatge de Rasmus Gitz-Johansen reflecteix encertadament el precari balanç de l'estat mental de l'Ane, així com del tendre i accidentat procés de créixer a través d'adversitats emocionals de la Clara i la Marie.

Amb una profunda comprensió de l'experiència humana, Nordahl i Birch saben exactament quant mostrar i quant insinuar, i aconsegueixen un fascinant retrat d'una situació familiar complexa amb la qual qualsevol pot sentir-se identificat.                     

Vladan Petkovic - cineuropa.org