Primera pel·lícula de nacionalitat bengalí que accedeix a la selecció oficial de Canes i segon llargmetratge del seu jove director, les seves imatges (filmades totes amb un objectiu de 50 mm; el més proper a la mirada humana) persegueixen sense parar la seva protagonista, una jove professora d'un hospital universitari embarcada, simultàniament, en una batalla contra la masculinitat tòxica i depredadora (això l'enfronta a la direcció del centre), contra la relaxació de les normes ètiques als exàmens (això l'enfronta amb els seus alumnes) i contra la seva pròpia realitat familiar, en la difícil gestió del dia a dia amb la seva filla petita i amb el seu germà. La càmera s'enganxa a la Rehana (el seu nom dona títol al film) com la dels germans Dardenne als seus personatges, però aquí la sensació de claustrofòbia és potser més gran, ja que tota la ficció discorre en estances petites i tancades, sense que els enquadraments deixin gairebé aire entre el cos de la protagonista i els límits de la composició. Tan severa aposta estilística es fa ressò del huis clos moral, vital i mental en què viu tancada una dona la major presó de la qual és la que viu en el seu propi cap, envoltada també per les ancestrals arrels dels vells codis sexistes i patriarcals de la societat bengalí. La radiografia és aspra com un paper de vidre, no fa concessions i no deixa respirs, però tampoc obre finestres, ni perquè respiri l'espectador ni perquè respiri la protagonista.  

Carlos F. Heredero - caimanediciones.es

Una professora d'universitat és vídua i viu amb la seva filla. Un dia acomiada d'un examen una alumna, succés que generarà una sèrie de sospites sobre la situació d'assetjament que aquesta alumna -i altres- han rebut per part d'un professor del centre. La dona vol denunciar l'assetjament que coneix, però no gosa arribar tan lluny. Paral·lelament, la pel·lícula se centra en els intents de la professora com a mare perquè la seva filla no rebi una situació de bullying a l'escola primària. Som davant d'una primera pel·lícula bengalí, rodada amb notable precisió, amb un sentit clar de la denúncia i una reflexió sobre l'abjecció moral però que es perd en intentar articular dos relats paral·lels de denúncia de la situació sobre com el patriarcat exerceix les xarxes d'influència al país. La pel·lícula perd una part de la seva força en no acabar d'explorar els temes interessants que té entre mans i anunciar diferents finals possibles que acaben provocant que la pel·lícula no acabi de trobar una forma precisa per tancar els seus relats.                  

Ángel Quintana - caimanediciones.es