CANNES 2024: Jonás Trueba signa una altra sòlida i agradable pel·lícula romàntica en apropar-se a una parella que celebra la seva ruptura amb una festa

En el cas del director espanyol Jonás Trueba, sabem que podem confiar-hi per dirigir una pel·lícula romàntica. Des de la seva òpera prima com a director el 2010, Todas las canciones hablan de mí, fins a la seva proposta més recent, Volveréis, presentada a la Quinzena dels Cineastes de Canes i guanyadora del Segell Europa Cinemas, el seu treball ha explorat la dinàmica de les relacions mitjançant un prisma naturalista i un to desenfadat, fins i tot quan les coses es compliquen. A la seva última pel·lícula, coescrita amb els seus actors protagonistes, trobem una parella en procés de divorci després de passar 15 anys junts: l’Ale (Itsaso Arana) i l’Alex (Vito Sanz) es coneixen a la perfecció i segueixen compartint el mateix llit. Des del principi, Volveréis ens convida a acompanyar-los en les seves afectuoses rutines, que ara s'han de reformular (qui fa el cafè, qui treballa al saló, com repartir les classes d'anglès que solien compartir), sense gens ni mica d'animadversió entre ells.

No és que Trueba imagini el divorci com un camí de roses o una abstracció que es limita a fer avançar la trama. L’Ale i l’Alex, els noms bessons dels quals suggereixen que estan més units del que la pel·lícula deixa entreveure, veuen la seva separació com una decisió mútua i necessària. El que decideixen fer s'assembla a la pràctica poc convencional de la “ruptura conscient”, en què una parella treballa per aconseguir una separació amistosa. Amb una excepció, que a més constitueix la idea principal de la trama: tots dos estan planejant una gran festa de divorci. Per la seva mida i formalitat, sembla un casament, però en certa manera és tot el contrari. Diuen que s’han de celebrar les ruptures, potser fins i tot més que el començament d'un matrimoni.

Tot i que es tracta d’una afirmació divertida i provocativa, Trueba i els seus coguionistes ens presenten personatges plens de vida amb els quals resulta fàcil empatitzar, mentre aprenen a navegar per les seves vides en solitari sota el mateix sostre i gaudint objectivament de la companyia de l'altre. En aquesta pel·lícula no hi ha lloc per a les subtileses artificials, un tret molt poc habitual en les comèdies romàntiques que comencen amb una ruptura. De fet, la pel·lícula utilitza aquest naturalisme a favor seu en introduir una metanarrativa en què l’Ale està rodant una pel·lícula amb l’Alex com a protagonista. De tant en tant, algunes seqüències es repeteixen com un recordatori lúdic que hi ha una altra pel·lícula dins de la pel·lícula, però mai no resulta invasiu ni reiteratiu. Gràcies al muntatge de Marta Velasco (col·laboradora habitual de Trueba), la pel·lícula és capaç d'absorbir aquestes dues capes de realitat amb elegància i facilitat per adaptar-se a la seva fluïda gamma tonal d'acudits i veritats doloroses sobre les relacions. Assolint un perfecte equilibri entre dolçor i amargor, Volveréis és una prova innegable que Trueba es preocupa de debò pels seus personatges i s'assegura que mai defrauden l'amor.                                               

Savina Petkova – cineuropa.org