És 1990 i la periodista musical Ruth i el seu pare Edek, un supervivent de l'Holocaust, fan un viatge per la seva terra natal, Polònia. El seu viatge els portarà a Varsòvia, Łódź, Cracòvia i al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. La Ruth vol descobrir les seves pròpies arrels i explorar la història de la seva família. L’Edek, que per aquell temps va prendre la decisió d'abandonar Polònia per sempre i acabar amb el passat, acompanya la seva filla principalment per vigilar-la. Quan tots dos visiten l'antiga casa familiar, coneixen la família polonesa que ara hi viu, l'actitud de l'Edek comença a canviar. (FilmAffinity)
Crítica:
Recuperar el passat
1991. Una dona i el seu pare –la Ruth i l’Edek– arriben a l'aeroport de Varsòvia, procedents de Nova York. Ell va emigrar als Estats Units en acabar la Segona Guerra Mundial i allà va viure la família fins a la recent mort de la mare. La filla Ruth ha planejat aquest viatge a Europa per conèixer el lloc on van créixer els seus pares, jueus víctimes de l'Holocaust, però l’Edek no sembla tenir gaire il·lusió per tornar a Polònia.
Estupenda immersió en el passat i les seqüeles de l'Holocaust, un tema ja molt gastat per infinitat de llibres i pel·lícules, però que continua donant peu a profundes històries humanes. És el que passa amb aquesta interessant coproducció nord-americana i europea, inspirada en fets reals i que amb suavitat va desenvolupant una narració senzilla sobre les seqüeles del passat a través de la tibant relació entre pare i filla, que mai no acaben d'estar en sintonia. Ella desitja indagar en aquest passat a la recerca de les seves arrels, però ell sembla molest i fins i tot frívol davant dels desitjos de la seva filla, sorprenentment distanciat dels seus orígens, dels llocs de la seva infància.
El guió de Julia von Heinz i John Quester, escrit a partir del llibre autobiogràfic de Lily Brett, resulta tremendament natural en els diàlegs i les situacions, amb aquests retrets que es llancen els dos protagonistes, en un “ten-con-ten” sense acritud però que revela manca d'empatia, l'existència d'un mur emocional entre pare i filla. Així, la directora completa amb Treasure una pel·lícula sobre els traumes del passat i la riquesa que pot suposar recuperar la memòria, necessària per poder obrir el cor al present, encara que això exigeixi una enorme valentia per enfrontar-se al dolor deixat enrere.
L'ambientació de Polònia dels anys 90 és sorprenentment eficaç, també gràcies a aquests tons grisos i marrons que recreen la pobresa i la tristesa ambiental del recent comunisme del país. Compleixen amb escreix Lena Dunham i Stephen Fry, filla i pare respectivament, amb interpretacions magnífiques, gens ampul·loses ni exagerades, que acaben captivant l'espectador. També destaca la feina del polonès Zbigniew Zamachowski com el taxista Stefan, un fenomenal personatge secundari.
