L’Ana compagina la seva feina de vigilant de sala en un museu amb la cura de la Son, la seva filla de vuit anys. Separada des de fa temps, la seva rutina es trenca al començament del curs escolar quan la Son inicia una exploració d’identitat. Desorientada, l'Ana començarà a veure les coses d'una altra manera i de mica en mica haurà de retrobar-se amb la dona que va ser abans de ser mare. Per poder acompanyar la seva filla, l'Ana haurà de tornar a ser l'Ana. (Elastica Films)
Crítica:
23/10/2024 - L'actriu Marta Nieto debuta en la direcció amb un sentit i sensible llargmetratge que ella mateixa protagonitza i on aborda els clarobscurs personals de la mare d'un nen trans
Marta Nieto és una de les actrius més talentoses del teatre i el cinema espanyols; només cal recordar que es va alçar amb el premi a la millor interpretació femenina a la secció Orizzonti del Festival de Venècia pel seu treball a Madre, pel qual va ser nominada als Goya i als European Film Awards. Valenta com altres col·legues (Paz Vega, Sara Sálamo o Carolina Yuste) que han saltat, o ho estan fent, al procel·lós camp de la direcció, però també conscient de la seva poca experiència en aquesta feina, la intèrpret no només va dirigir el curtmetratge Son com assaig d'un futur llargmetratge, sinó que es va postular per a planters com D'A Film Lab Barcelona i el programa Residències de l'Acadèmia de Cinema espanyola, en la primera promoció del qual va participar. La mitad de Ana n’és el resultat, que s'ha estrenat per fi a competició a la 69a Seminci de Valladolid.
En aquesta cinta l'actriu presenta i interpreta l'Ana del títol, que divideix el seu temps entre la seva feina com a vigilant en un museu i cuidant la seva filla Sonia (encarnada per Noa Álvarez), fruit de la seva relació amb un francès (Nahuel Pérez Biscayart). A més, la criatura comença a manifestar que no se sent còmoda amb el seu gènere assignat en néixer i inicia un procés de redescobriment d'identitat en el qual s’aboca l’Ana alhora que brega amb la seva custòdia.
A partir d'aquestes premisses, Nieto realitza un retrat de dona assetjada per diversos fronts, amb transsexualitat infantil al fons. És a dir, a través del conflicte que suposa que l'entorn social modifiqui la generalitzada i reductora mirada binària sobre la seva criatura, ella mateixa ha de començar a observar el món –i, sobretot, la seva pròpia vida– amb nous enfocaments i no només com a progenitora entregada en exclusiva. Som doncs davant d'una doble transició, ja que una empenyerà l'altra: del fill i de la mare –que ha arraconat els seus somnis, plaers i ambicions, amagada darrere de la seva missió de criadora– cap al seu jo més profund i lliure.
Aquesta és la meitat del personatge central, ocult com el costat en ombres de la lluna, al qual fa referència el títol d'una pel·lícula sentida, intimista, propera i emotiva que també parla de precarietat laboral, custòdia compartida i del paper guaridor que té l'art a l´hora d´ajudar-nos a sortir de situacions en crisi.
Tot i que corre el perill de ser comparada amb l'altre títol espanyol 20.000 especies de abejas perquè també aborda la transsexualitat infantil, La mitad de Ana opta per deixar aquest tema en un segon pla (la família accepta aquí perfectament el petit Son) i –ajudada per tècniques d'animació i una posada en escena que recorre al primer pla, al desenfocament i als reflexos per transmetre el caos, la confusió i el desconcert del personatge adult central– emfatitzar en la necessitat que tenim tots de veure realitzats els nostres somnis, per damunt fins i tot de l’entrega sense límits cap als éssers més estimats.
