Cinc dies per venjar-se

Un exquisit exercici formal protagonitzat per un home que ha estat tancat durant quinze anys i que després de ser alliberat, té cinc dies per complir la seva venjança.

El 1996, la revista Futabasha Weekly Manga Action va publicar 79 capítols de la sèrie coneguda com Old Boy. Escrit per Garon Tsuchiya i il·lustrat per Nobuaki Minegishi, el manga ens explica sobre un home anomenat Shinichi Gotō, el qual és segrestat durant deu anys [sic] i confinat en una presó privada de la màfia japonesa per després ser alliberat sense cap explicació. Gotō intentarà descobrir per què el van empresonar durant una dècada i buscarà els seus segrestadors per cobrar una venjança cruel.

El director sud-coreà Park Chan-Wook va decidir, el 2002, fer una “trilogia de la venjança”, realitzant tres pel·lícules no connectades narrativament, però que giren al voltant de la venjança, la violència i la salvació. La primera va ser Sympathy For Mr. Vengeance, sobre un home sord que segresta una nena per pagar un trasplantament de ronyó per a la seva germana. La nena mor per accident i el pare cobra venjança.

La segona és precisament l'adaptació cinematogràfica en acció real i lliure del manga de Tsuchiya i Minegishi. El resultat és una estremidora història de venjança carregada de sexe, violència, escatologia, psicoanàlisi i una connexió molt forta amb la tragèdia grega.

Com que molts no l'heu vist, és millor no revelar-ne gaire. L'actor Min-Sik Choi és grandiós com a Dae-Su Oh, un home agrest i pocavergonya (amb una aparença molt similar a la de Charles Bronson de Vengador anónimo), que acaba sent empresonat en una habitació d'hotel amb un televisor ubicada al pis 7½ (una simpàtica picada d'ullet a Being John Malkovich). A les notícies es diu que ell ha estat acusat d'assassinar la seva dona. Quinze anys més tard, Dae-Su s'allibera i, igual que Gotō, el protagonista del manga intentarà descobrir per què el van segrestar i cobrarà una venjança brutal als seus segrestadors.

La cinta de Park Chan-Wook, inspirada també en El conde de Montecristo d'Alexandre Dumas, posseeix unes escenes no aptes per a persones sensibles. El primer que fa Dae-Su en sortir de la presó és anar a un bar de sushi i devorar un calamar viu (quatre animals vius es va empassar l'actor per a l'escena). I no em feu parlar de l'escena del martell i les dents!

Hye-Jeong Kang encarna Mi-Do, la cambrera del bar de sushi que porta l'exsegrestat a casa seva. Aquí Dae-Su té sexe salvatge amb la jove, amb la mateixa libido amb què es va engolir el calamar. Després apareix el segrestador misteriós (Ji-Tae Yu), que dona cinc dies a Dae-Su perquè descobreixi la seva identitat i és aquí on s'inclouen unes seqüències d'acció magistrals, uns ballets de sang (aquest martell!) que ens permeten veure d'on Chad Stahelski va treure molt del seu arsenal per a John Wick (per cert, Min-Sik Choi va fer totes les seves escenes sense dobles). Els secrets, revelats al final, farien posar vermell Sòfocles.

Així com a l'home blanc li encanta estereotipar la cultura negra (violència, gangsterisme i hip-hop), els occidentals tendim a estereotipar el cinema oriental com a filosòfic, profund i contemplatiu. No us equivoqueu. Old Boy és un exquisit exercici formal tan profund com l'esmentada John Wick i això no té res de dolent. Parlem d'un clàssic del cinema d'acció. No escolteu tots aquests xerraires que parlen de capes de significat. Estan sobreinterpretant.

La trilogia de Park Chan-Wook va culminar amb Sympathy For Lady Vengeance, que explica la història de Lee-Geum Ja, una dona que després de passar tretze anys i mig a la presó, decideix venjar-se del veritable autor del crim pel qual va ser empresonada. Les tres cintes són estupendes, però Old Boy és la millor de totes tres. [...]

André Didyme-Dôme - es.rollingstone.com