Innegablement valenta i políticament incorrecta

Qualsevol que hagi estudiat comunicació sap que l'emissor és de vegades tan important com el missatge. Descontextualitzada, amb la seva denúncia de l'educació en la intolerància duta a terme pels predicadors salafistes a les escoles belgues, Amal podria passar per una pel·lícula islamòfoba, que faria les delícies dels houellebecquians i dels populistes xenòfobs. Passa que el seu director és Jawal Rhalib, expert documentalista marroquí establert a Bèlgica, i això canvia radicalment la lectura de la seva proposta.

La pel·lícula orbita al voltant de la magnífica Lubna Azabal, que interpreta l'Amal del títol. Professora de Literatura francesa, ha d'aturar l'assetjament a una de les alumnes per part dels alumnes més religiosos que consideren haram (prohibit) el lesbianisme, tal com els dicta el seu professor de religió. Però Amal no juga al bonisme ni a la visió ecumènica i conciliadora que hom podria esperar. De les aules es passa a la família i a la feina, amb un missatge nítid que certa concepció de l'Islam és incompatible amb la vida occidental. Ni en el diàleg (entre adolescents, pares i polítics) ni en la cultura (amb el poeta gai i musulmà Abu Nuwas) hi ha solució al fanatisme.

Ferotgement laïcista, la seva proposta estètica és nítidament occidental. Amb habilitat, Rhalib parteix d'una referència òbvia: el cinema de l'escola realista belga dels Dardenne, que remou amb el thriller, molt a la manera de Xavier Legrand a Custodia compartida (2017). Jawad Rhalib dona el millor de si en uns encadenaments certament originals. L'inesperat desenllaç deixarà més d'un amb la boca oberta.                                                                         

Rubén Romero Santos - 20minutos.es/cinemania