Sebastian Stan encarna l'auge de la llegenda de Donald Trump

La nova pel·lícula de l'iranià Ali Abbasi perfila l'amistat entre l'expresident dels Estats Units i l'advocat Roy Cohn, a qui dóna vida Jeremy Strong.

La 77a edició del Festival de Canes s'ha omplert d'abordatges satírics, obertament caricaturescos, d'algunes de les xacres més grans del món contemporani: la cultura del narcisisme a The Second Act de Quentin Dupieux, l'amoralitat dels poderosos a Megalopolis de Francis Ford Coppola, la cosificació del cos femení a The Substance de Coralie Fargeat, i el món de l'alta política a Rumours de Guy Maddin, Evan Johnson i Galen Johnson. Per part seva, The Apprentice, en la què el cineasta iranià nacionalitzat danès Ali Abbasi dissecciona l'auge de Donald Trump com a magnat de l'univers immobiliari, conté elements que podrien situar-la sota el radi d'acció del satíric. El desvergonyiment amb què els personatges de Trump i l'advocat Roy Cohn exerceixen la corrupció política i financera remet a l'esperpent que Martin Scorsese va retratar a El llop de Wall Street, mentre que la ineptitud de Trump per moure's a les altes esferes del poder als anys 70 pot fer pensar en les comèdies sobre la idiotesa dels germans Coen. Tot i això, lo esgarrifós de The Apprentice és que els fets que es retraten no només estan basats en fets reals, sinó que Abbasi els aborda des d'una perspectiva gairebé verista, emprant un tipus de posada en escena que remet a la idea de la càmera com “la mosca a la paret” que van posar de moda documentalistes com D.A. Pennebaker o els germans Maysles.

Aleshores, és The Apprentice una comèdia satírica? Seria temptador, fins i tot desitjable, pensar que estem davant d'una farsa grotesca sobre l'arrogància i la neciesa d'un dels homes més poderosos del planeta. Però la realitat, tal com ens recorden els mitjans de comunicació cada dia, és més terrorífica que aquesta ficció. En aquest sentit, The Apprentice adopta una perspectiva ambivalent respecte a la figura de Trump. D'una banda, és evident que estem davant d'una figura sinistra. Des de l'inici, Abbasi presenta de manera transparent l'obsessió de Trump per amassar diners (a qualsevol preu), acumular poder i apropiar-se tot allò que desitja (incloses les dones). El magnat és retratat com un avatar de l'avarícia que troba el seu Mefistòfil particular a la figura de l'advocat ultraconservador Roy Cohn. De fet, la principal tesi del film és que va ser Cohn qui va inculcar a Trump un modus operandi basat en el menyspreu de la veritat, l'assetjament i l'enderrocament de l'enemic, i el culte a l'èxit.

I si tot això és suportable de veure a la pantalla és per dos motius. En primer lloc, gràcies a les notables interpretacions de Sebastian Stan, a la pell d'un Trump ximple i desvergonyit, i de Jeremy Strong, que abraça la bel·ligerància de Cohn amb el seu salvatgisme habitual. En segon lloc, hi ha l'interès d'Abbasi per no vilipendiar el protagonista des del principi. Un objectiu que, inevitablement, el porta a glamouritzar l’auge de Trump. Motoritzada per un efervescent medley de música popular dels 70 i 80 –dels Pet Shop Boys a Baccara– i electritzada per un muntatge entretallat, The Apprentice convida l'espectador a enfilar-se en una triomfal onada de tretes capitalistes. Pensi el que es pensi de Trump, resulta difícil veure The Apprentice sense excitar-se davant els impossibles èxits d'un patà que va fer realitat els seus somnis gràcies a un perfecte còctel de convenciment i deshonestedat.

El magnetisme de The Apprentice resulta inqüestionable. Els seus defensors argumentaran que, a la feina d'Abbasi, batega l'obsessió de Paul Thomas Anderson per les relacions entre mestres i deixebles, amb The Master com la joia de la corona. Com a contrapartida, també és evident que la pel·lícula perd força quan la figura de Cohn passa a un segon pla, deixant en el seu lloc a personatges menys interessants, com els d'Ivana Trump (Maria Bakalova), la primera dona de Trump, o el pare i el germà gran del magnat (interpretats per Martin Donovan i Charlie Carrick). Encara que, en última instància, el problema més gran de The Apprentice rau en la seva naturalesa més aviat inofensiva, tot i que, a la recta final del film, es posa de manifest la cara més malmesa de Trump. La crua realitat és que qualsevol vídeo d'un discurs de Donald Trump és més terrorífic que aquesta pel·lícula entretinguda sobre el sorgiment de la seva llegenda.

Manu Yáñez – fotogramas.es