CANES 2023: Una talentosa matemàtica es desvia de sobte del seu camí i es troba amb la vida real en l'entretinguda pel·lícula sense pretensions d'Anna Novion

“Tot nombre parell més gran que 2 es pot escriure com a suma de dos nombres primers”. Formulada per primera vegada el 1742, la conjectura de Goldbach és un dels problemes sense resoldre més antics de la teoria de nombres, i de les matemàtiques en general. Aquesta conjectura ocupa un paper central a Le Théorème de Marguerite, el tercer llargmetratge de la cineasta francosueca Anna Novion (que va saltar a la fama la Setmana de la Crítica de 2008 amb Les Grandes Personnes), presentat com una projecció especial a la Secció Oficial de la 76a edició del Festival de Canes. Tot i això, aquells que sentin aversió per les matemàtiques poden estar tranquils, ja que no cal tenir cap coneixement específic per apreciar aquesta pel·lícula ben estructurada, entretinguda i sense pretensions, que gira al voltant d'una jove prodigi, centrada en la seva passió científica i en el seu despertar al món exterior.

“Matemàtiques? No podria viure sense elles”. Marguerite (interpretada a la perfecció per Ella Rumpf) és una jove amb un talent singular per a les matemàtiques, que treballa en el seu teorema sobre els nombres primers a l'École Normale Supérieure (ENS), sota la supervisió del professor Werner (Jean-Pierre Darroussin). La vida d'aquesta jove austera, que s'amaga constantment darrere de les seves ulleres, es pot resumir en investigacions, càlculs i un treball interminable, que realitza a tot arreu, completament sola, dins dels límits de la santíssima trinitat: “Fets, raonament i proves”. El seu objectiu final és resoldre la conjectura de Goldbach. Tot i això, la seva posició acadèmica i la seva confiança en si mateixa s'ensorren quan el Lucas (Julien Frison), un atractiu estudiant de doctorat procedent d'Oxford, amb qui es negava a compartir els seus progressos, assenyala públicament un error en les seves demostracions, i això significa que els tres anys de recerca de la Marguerite han estat inútils. Devastada per aquest fracàs i profundament dolguda davant la decisió de Werner de deixar de tutoritzar-la, per considerar-la massa ambiciosa i immadura (“Les matemàtiques no permeten cap emoció”), Marguerite abandona l'escola. És una decisió que comporta greus conseqüències per a ella (es pot oblidar de la seva prestigiosa carrera i haurà de tornar 44.000 euros a l'ENS), i que ningú no comprèn, especialment la seva mare (Clotilde Coureau), professora de matemàtiques en un institut rural. Després d'això, la Marguerite es troba sola, enfrontant-se a la vida real, una existència amb uns codis socials que li resulten totalment aliens (trobar feina, deixar de banda les seves obsessions per la lògica, aprendre a conviure amb persones que tenen personalitats molt diferents de la seva, com el personatge de Sonia Bonny, així com aprendre a compartir i estimar), però que descobrirà d'una manera molt personal. Amb tot, li resulta impossible deslliurar-se de l'obstinat virus de les matemàtiques…

Des de Pi fins a Una mente meravillosa, passant per El indomable Will Hunting i X+Y, la febre de les matemàtiques ha irromput diverses vegades a la gran pantalla, tot i que potser no és un tema fàcil d'abordar en un primer moment. En optar per un enfocament íntim i personal, recolzat en un ritual iniciàtic, i un to que juga amb la comèdia, Anna Novion ha creat una pel·lícula entretinguda i sovint divertida, però que també aplica de forma mecànica algunes fórmules preexistents, donant com a resultat una pel·lícula que és, malgrat tot, força refrescant, gràcies al seu colorit personatge principal, interpretat per una actriu que val la pena seguir.

Fabien Lemercier – cineuropa.org