22/11/2024 - Alexis Morante recrea el temps que el gran humorista Miguel Gila va passar immers en la guerra civil espanyola, una experiència traumàtica de la qual el còmic va saber riure's després en els seus monòlegs

Si fa uns quants mesos David Trueba homenatjava l’Eugenio a Saben aquell -títol que al·ludia a la famosa falca que feia servir, per començar a parlar damunt d’un escenari, el seriós humorista de les ulleres fosques i la cigarreta a la mà-, ara Alexis Morante (El universo de Óliver) fa el mateix amb un altre còmic espanyol, Miguel Gila, amb el començament dels seus divertits parlaments quan, telèfon a la mà i disfressat de soldat, trucava al seu contendent i preguntava per ell. ¿Es el enemigo? La película de Gila es va presentar al passat Festival de Sant Sebastià i acaba de fer-ho al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, poc abans de l’estrena a sales comercials espanyoles, prevista per al 13 de desembre, amb Filmax.

Però si Trueba construïa, a través de la figura de l'Eugenio, una mena de biopic, on destacava la relació romàntica del català amb la seva primera esposa, Morante ha optat per retratar el Miguel Gila jove que, sense voler-ho i obligat per una Espanya convulsa, es va veure arrossegat a allistar-se al bàndol republicà de la cruenta guerra civil. El noi deixa enrere la seva àvia cinèfila… però s'emporta el seu imbatible sentit de l'humor. Amb aquest, submergit en l'infern, aconseguirà insuflar optimisme i una mica d'ànim als seus companys de patrulla, quan reben la missió de quedar-se custodiant un poble abandonat a les muntanyes.

El que segueix són les vicissituds per sobreviure en l'horror i, com, malgrat l'optimisme del protagonista, la crueltat en la seva màxima expressió acaba esquitxant-lo. Aquest film es converteix així en una barreja entre drama, pel·lícula de guerra i comèdia gràcies a l’agudesa d'aquell Miguel Gila que, en una de les escenes més memorables (la de la foguera) d'aquesta cinta d'esperit comercial, aconsegueix transmetre esperança no només als seus companys de batalló, sinó també a l’espectador.

Bona part de l'èxit de l'emoció i l'humor que transmet aquesta tragicomèdia –que, òbviament, recorda La vida es bella, de Roberto Benigni, i MASH, de Robert Altman, salvant les distàncies– és degut al carisma d'Óscar Lasarte, l’actor que encarna Gila, tot un descobriment provinent també del món de l’stand-up i els xous de màgia, que aconsegueix repetir els acudits del mestre amb semblants entonació, il·lusió i ironia.

Basada en El libro de Gila. Antología cómica de obra y vida, escrit pel desaparegut còmic madrileny (que també va intervenir com a actor en diversos llargmetratges al llarg de la seva carrera artística). ¿Es el enemigo? La película de Gila s'erigeix ​​no només en un sentit i respectuós homenatge al seu talent sinó, sobretot –i això és el més destacable d'aquest film que provoca alhora somriures i un pòsit d'amargor–, en un sensible al·legat antibel·licista, capaç de riure's d'una cosa que no té cap gràcia (l'estupidesa de totes les guerres). Però és que, com s'escolta en algun moment del seu entretingut metratge: “la vida és una broma”.                                                                                        

Alfonso Rivera - cineuropa.org