Alguns contes portuguesos

La relació de l'última, original i generosa pel·lícula del cineasta portuguès Miguel Gomes -dividida en tres parts de més de dues hores cadascuna, en total 381 minuts de metratge- amb el clàssic Les mil i una nits es limita al nom d'un dels seus personatges, Sherezade, i a la seva estructura. Com en la celebrada recopilació en llengua àrab de contes tradicionals de l'Orient Mitjà, es tracta d'una bella dona que relata una sèrie de contes que neixen més o menys l'un de l'altre, o tenen personatges que apareixen de forma secundària en un conte per protagonitzar el posterior. Però en el film del director de Tabú no assistim a relats meravellosos de prínceps i lladres, d'amants i amats, poemes, històries d'aventures i relats religiosos. Sherezade hi és, disposada a mantenir l’interès del Rei amb els seus contes, però aquesta vegada giren al voltant de persones del Portugal actual en crisi social, econòmica i política, la dictadura de la troica i el fracàs de les polítiques d'austeritat, tot això a partir de fets ocorreguts al país lusità entre l'estiu de 2013 i el de 2014.

Involucrant-s’hi irònicament en primera persona, Gomes hi apareix al començament, quan encara no se sap exactament quina direcció prendrà la pel·lícula, revestint-se a si mateix, un cineasta que vol explicar la realitat portuguesa. Però el director no troba sentit a les ficcions que està ideant, i per això fuig com un covard i acaba mig enterrat a la sorra amb dos membres del seu equip, justificant-se mitjançant la cita d'un paràgraf de la llei portuguesa de cinema. Les cartes sobre la taula: estem entrant en un film on tot és possible i acceptat, de la ficció al document, ja que en aquest prefaci assistim també als conflictes que es viuen a les drassanes navals i als problemes d'un grup d’exterminadors de vespes

La primera part de la trilogia, subtitulada El inquieto -la segona pertany a El desolado, i la tercera a El embelesado-, relata tres històries, i l'última d'elles, la més eixelebrada -"El baño de los magníficos"-, explicada per Sherezade al Rei la nit 453 d'aquesta llarga i literària relació, conté alhora tres microhistòries relatades oralment en primera persona pels seus propis protagonistes, un home que ho va deixar tot quan estava dalt de tot de la seva professió, una parella sense feina ni subsidi i un jove depressiu que ha pres tota mena de medicaments. "El baño de los magníficos" se centra en un professor de natació i sindicalista cardíac que apareix fugaçment en el primer conte, i conté algunes de les imatges més poderoses del film, en aquesta equació entre realisme i fantasia que utilitza bé Gomes: l’hospital subterrani i de color vermell ple de peixos i pops morts, la balena varada a la platja que explota a trossos, la sirena agonitzant a la sorra...

El primer relat presenta una reunió entre polítics, representants sindicals i les forces vives de la troica: una mena de mag o xaman africà els dóna un esprai que augmenta considerablement, com viagra de les 1001 nits, una permanent erecció. El segon, titulat "La historia del gallo y el fuego", barreja el procés electoral en una petita localitat, els amors d'una jove bombera i la saviesa ancestral dels galls: els contes comencen d'una manera però són lliures, com tota aquesta magnífica pel·lícula, per seguir altres i meravellosos camins sense perdre de vista la realitat portuguesa del moment. Com li passava al Rei en les històries originals, l'espectador que entri en el joc proposat per Gomes esperarà ansiós l'explicació i consumació de nous contes, de les altres pel·lícules.

A favor: la forma que té Gomes de combinar realitat social i fantasia, l'estructura de Les mil i una nits original per tractar la realitat del Portugal actual.

En contra: poc se li pot retreure a una proposta tan lliure, potser només la seva arrencada no definida del tot.

Quim Casas – Sensacine