26/11/2024 - Amb una formidable Megan Northam com a protagonista, Mareike Engelhardt signa una òpera prima contundent i clarivident sobre les zones d'ombra de la radicalització

“Aquí t'espera un destí més gran”. Un total de 42.000 persones procedents de 110 països es van unir a l'Estat Islàmic a Síria i l’Iraq entre el 2013 i el 2016, un sorprenent fenomen de reclutament que ja ha estat abordat en el món del cinema, explorant les raons de les partides d'aquestes persones (Le ciel attendra, L'Adieu à la nuit) o del seu eventual retorn (Exfiltrés). No obstant això, abans de Les filles del califat, l'òpera prima de Mareike Engelhardt, [...], cap pel·lícula de ficció s'havia submergit amb tanta intensitat i intimitat visceral en el procés d'adoctrinament d'una jove europea que mai no havia semblat propensa a aquestes tribulacions.

“A quina altura creus que estem? Mai he estat tan a prop del sol” - “És preciós” - “Això és només el principi, ja ho veuràs…”. La Jessica (una fantàstica Megan Northam) i la Laïla (Natacha Krief), dues joves sense complexos, no amaguen la seva felicitat a l'avió que les impulsa cap a una nova vida que imaginen apassionant (“fer història”) i que posarà cap per avall la seva grisa realitat quotidiana com a infermeres en pràctiques a França. El seu pla és unir-se a l'Estat Islàmic, on la Laïla es convertirà en l'esposa de l'Akram i la Jessica en la seva segona dona. Als seus 19 anys, aquesta última se sent preparada per fer el salt: ha après àrab i demostra una devoció religiosa infrangible.

No obstant això, una vegada dins de la mafada (una gran casa on se segrega les dones en espera de casar-se), dirigida amb mà de ferro en un guant de vellut per la Madame (Lubna Azabal), la Jessica troba una “família”, unes normes i una vida quotidiana que exigeixen una submissió absoluta. Confosa per sentiments passats (“allà no m'escoltaven, no em respectaven”) i dividida entre intencions contradictòries (un esperit impulsiu que anhela la llibertat i un ardent desig de provar-se a si mateixa), aquesta jove (rebatejada Rabia) es transforma lentament (tot i que no sense patiment psicològic i físic) i travessa el mirall per convertir-se en una de les torturadores…

Les filles del califat és un thriller apassionant, femení i contundent, que transmet amb gran delicadesa les zones grises que habiten la “banalitat del mal”, traçant un commovedor viatge personal a través de les tenebres, que és alhora novel·lesc i gairebé documental (ple d’una infinitat de detalls molt convincents). Amb una força emocional crua i molt concentrada, captada de manera ideal per la directora de fotografia Agnès Godard, la pel·lícula ofereix una visió increïblement precisa i íntima d'un tema sensible per a Occident (“si han vingut aquí, és perquè els faltava una cosa fonamental. La teva feina és esbrinar què és i donar-los-hi”). Es tracta d'una constatació aguda d'un estat de malestar que podria explicar per què els grans festivals internacionals han optat per girar l'esquena a aquesta prometedora obra, que ha aconseguit múltiples premis (en particular del públic i dels jurats joves) en certàmens locals (Deauville, Valenciennes, War on Screen, Art Mare, Macon, Sarlat) durant aquests darrers mesos.                                                           

Fabien Lemercier - cineuropa.org