La Juliette, una jove il·lustradora de llibres infantils, torna al seu poble natal per reunir-se durant uns dies amb la seva família: el seu pare, que és tan modest que només sap expressar-se amb bromes; la seva mare pintora, que gaudeix al màxim de la vida; la seva àvia, que està perdent el control, i la seva germana, una mare aclaparada per una vida rutinària que la devora. També es creua en el seu camí amb el Pollux, un jove poètic i entranyable. En aquest feliç embolic, els records i els secrets sortiran a la superfície.
Crítica:
Temps en família
Quan travessa una etapa depressiva, la il·lustradora parisenca Juliette torna al poble on va créixer per fer una pausa en la seva vida. Cansada, desmotivada i amb un quadre de símptomes psicosomàtics —com insomni—, s'instal·la uns dies a casa del seu pare, un home afable i lleugerament excèntric, que representa una figura reconfortant enmig del caos mental de la seva filla. També es retroba amb la resta de la seva família: la germana gran, que treballa com a perruquera a domicili; la mare, una artista pintora amb la sensibilitat a flor de pell; i l’àvia, que comença a mostrar signes de deteriorament cognitiu. En aquest entorn rural i familiar, la Juliette anirà reconnectant amb les seves arrels, entre àpats casolans, confidències inesperades i silencis compartits.
Quart llargmetratge de la directora francesa Blandine Lenoir, especialitzada a retratar personatges femenins, que adapta la novel·la gràfica Juliette. Les fantômes reviennent au printemps de Camille Jourdy, publicada el 2016. Es ret homenatge a aquest títol mitjançant una seqüència animada breu però aconseguida. Amb una posada en escena sòbria i un ritme deliberadament pausat, el film reivindica la família no com un lloc idealitzat, sinó com un espai possible de diàleg i reconstrucció. La calidesa del to general es veu ocasionalment alterada per una subtrama —la vida sexual de la germana— que s'explora amb més detall del que caldria, trencant parcialment l'harmonia narrativa.
Izïa Higelin, vista anteriorment a Samba, aporta molts matisos a la Juliette, una dona que no sap exactament què busca, però que percep que necessita un canvi profund. Jean-Pierre Darroussin, habitual col·laborador de Robert Guédiguian, excel·leix com el pare, aportant humanitat i profunditat emocional al personatge, fins a convertir-se en el cor de la pel·lícula. També destaca Sophie Guillemin com a Marylou, la germana gran, la franquesa i sentit comú de la qual aporten equilibri i contrast a la història.
