Radicada a Montreal la directora de films com Night #1, Our Loved Ones, Nelly y Young Juliette arriba a la Quinzaine amb una comèdia romàntica deforme, apocalíptica i alhora molt entranyable.

Adam Tremblay (Patrick Hivon) és un freak estimable, un paio massa sensible per a aquest món inhumà i hostil, una ànima en pena que lluita contra la inseguretat, la solitud, la tristesa, la depressió i la crueltat aliena. Perfecte antiheroi, el protagonista de 45 anys encara viu amb el seu pare Eugène (Gilles Renaud), qui el controla, el manipula i per moments fins i tot el menysprea (la mare va morir quan ell tenia dos anys). A més, l’Adam dirigeix una gossera (aquest és el veritable “festival de cans”) amb una jove empleada anomenada Romy (Elizabeth Mageren), que es nega a complir moltes de les tasques que ell li demana, però amb qui manté algunes trobades sexuals.

Comèdia romàntica deforme i amb personatges excèntrics, Amour apocalypse (això d'apocalíptic té a veure que molts esperen la fi del món i a cada moment hi ha tempestes “bíbliques”), la pel·lícula escrita i dirigida per Anne Émond es torna encara més complexa quan l’Adam, que també pateix “ecoansietat” pels efectes del canvi climàtic, adquireix un llum solar terapèutic (la luminoteràpia, també coneguda com a fototeràpia, és una tècnica que utilitza la llum artificial per regular el rellotge biològic del cos, especialment el ritme circadiari, es basa en l'exposició controlada a fonts de llum específiques que imiten la llum natural del sol, per tractar problemes relacionats amb el son, l'estat d'ànim i la fatiga).

Al prospecte hi ha un telèfon d'assistència tècnica del proveïdor i l’Adam -un “neurodivergent” que és força bàsic i literal en diversos aspectes de la seva existència- truca i és així com coneix la Tina (Piper Perabo), una dona radiant i encantadora amb una veu que alleuja totes les seves preocupacions.

No convé avançar res respecte de la relació que s’establirà entre tots dos, però Amour apocalypse es guarda unes quantes sorpreses i es converteix en una delirant pel·lícula d’embolics que per moments em va recordar Embriagado de amor / Punch-Drunk Love, de Paul Thomas Anderson. Sí, en aquesta lliga major juga Émond en un film que resulta un bàlsam davant de tots els mals d'aquest món.                                                                                   

Diego Batlle – otroscines.com