Marco

Sinopsi: 

Enric Marco va ser un deportat que no va existir mai, un home que durant anys va ser capaç de mantenir, davant l'opinió pública i la seva pròpia família, una mentida difícil d'imaginar: que havia estat presoner en un camp de concentració nazi. Carismàtic i convincent, Marco va ascendir a la presidència de l'Associació Espanyola de Víctimes de l'Holocaust, on es va convertir en una figura destacada i admirada per la seva suposada valentia i patiment. Fins que un dia un historiador descobreix que el relat és completament fals. (Bteam Pictures)

Crítica: 

31/08/2024 - VENÈCIA 2024: Què va fer què? Aitor Arregi i Jon Garaño signen un acostament sorprenentment entretingut a una boja història real, protagonitzat per un fantàstic Eduard Fernández

Tenint en compte el seu rerefons històric i totes les mencions a la crueltat nazi, Marco, la nova pel·lícula d'Aitor Arregi i Jon Garaño, no hauria de ser divertida, però ho és. De fet, potser és una de les pel·lícules més entretingudes del Festival de Venècia d'aquest any: dinàmica, recargolada i amb una interpretació d'Eduard Fernández que hauria de guanyar tots els premis possibles.

Com menys sàpigues de la història, millor. Enric Marco (Fernández) és l'estrella de l'Associació Espanyola de Víctimes de l'Holocaust. Segons ell, lluita perquè els supervivents siguin reconeguts i respectats, i la veritat és que li va molt bé. Ningú no pot parlar dels horrors dels camps de concentració com ho fa l'Enric. Els estudiants escolten atentament, els polítics ploren i els periodistes no poden creure la seva pròpia sort. La seva família i amics el coneixen com un mestre de la narració, dels que no temen canviar una o dues coses per causar més impressió. El que no saben és quant està canviant realment.

Marco, presentada a la secció Orizzonti de Venècia, es basa en fets reals que són una autèntica bogeria. Potser no són gaire coneguts fora d'Espanya, però millor: descobrir el funcionament de la ment d'aquest home sense conèixer el final és un procés fascinant. Arregi i Garaño, que recentment van sumar nous seguidors amb Cristóbal Balenciaga, podrien posar les coses fàcils, però no ho fan. I l'Enric tampoc. L'home és un mentider, però també és encantador. Fa les coses interessants quan ja no interessen a ningú. Tots els supervivents mereixen atenció, i el que van viure va ser horrible, però quan se'ls pregunta directament, la majoria avorreixen la gent. En certa manera, és una pel·lícula sobre la societat actual: una bona història val més que una història real.

A diferència de moltes pel·lícules del festival, Marco té un potencial comercial real. També resulta molt oportuna: els temps canvien, però la gent segueix mentint i publicant imatges editades a les xarxes socials: Anna Delvey, Rachel Dolezal presentant-se com una dona negra, Hilaria Baldwin i el seu “cucumbergate”… Estafadors, impostors, gent que simplement vol semblar més interessant, més maca i més rica. “Mai no he fet mal a ningú”, diu l'Enric, però això no és del tot cert. Fa mal ser enganyat o descobrir que tota la teva relació es basava en una mentida. Fa mal que et menteixin, encara que no hi hagi víctimes mortals.

Tanmateix, la pel·lícula aconsegueix ser divertida per moments, i no sabem gaire bé com. Potser per la gravetat de la situació, que fa que tot resulti absurd. Potser perquè, fins i tot quan s' enfronten a ell, com un nen que s'ha ficat en problemes, l'Enric segueix sense estar disposat a disculpar-se. Mai no va voler diners, tal com afirma a la pel·lícula, i això fa les coses encara més estranyes: Què buscava exactament? Atenció? Respecte? A la gent no li agrada admetre-ho, però tots es creuen especials i mereixedors d'alguna cosa millor. Creuen que, si tinguessin l'oportunitat, serien com aquestes estrelles de la catifa vermella de Venècia… o millors. Terry Pratchett afirmava que els humans necessiten la fantasia per a ser humans. Això és el que necessita Enric Marco.                                                                       

Marta Bałaga – cineuropa.org  

Sessions de la pel·lícula

Divendres

22/11
HORA
19:15
SALA
5
VOE

Dissabte

23/11
HORA
19:15
SALA
5
VOE

Diumenge

24/11
HORA
19:15
SALA
5
VOE

Dilluns

25/11
HORA
19:15
SALA
5
VOE

Cartellera del 22 al 25 de novembre de 2024

També et pot interessar

check all movies now playing

Preus de les entrades (de cinema) a CineBaix

6€

Preu entrada normal

5€

Dia de l'espectador (dilluns no festius ni vigilies)

4,5€*

Socis de CineBaix (*amb acreditació pertinent)

5€

Menors de 12 anys

5€

Carnet Jove (Divendres no festius ni vigilies)

2€

Dilluns sènior (més grans de 65 anys)

5€

Més grans de 65 anys

Tipus de versions

DOC

Doblada en català

DOE

Doblada en espanyol

VOC

Versió original en català

VOE

Versió original en espanyol

VOSC

Versió original subtitulada en català

VOSE

Versió original subtitulada en espanyol

VOSA

Versió original subtitulada en anglès