El secret més fosc

Altes expectatives envoltaven l'estrena d'El drama, la nova pel·lícula d'A24 protagonitzada per Zendaya i Robert Pattinson i dirigida per Kristoffer Borgli (responsable de Sick of Myself i Dream Scenario). Amb una premissa simple —un casament per celebrar-se que trontolla per una raó desconeguda—, una estètica atrapant i una combo actoral captivador, el film fa honor al seu títol, i no de manera irònica.

El dramatisme i la histèria són elements que poden envoltar un casament, però, possiblement, el més tràgic sigui descobrir que la persona amb qui passarem la resta dels nostres dies no és qui pensàvem. És durant un sopar amb amics, dies abans del casament, quan el personatge de Zendaya revela una veritat del seu passat que considera “el pitjor que ha fet a la seva vida”.

El rostre dels amics i del seu futur marit es transforma, i el que fins aquell moment era la il·lusió d'una jove parella cool enamorada muta cap a un debat moral sobre el bé i el mal, sobre la possibilitat que una persona canviï i com ens determinen les accions del passat.

En aquest sentit, la pel·lícula sembla prendre partit i mostrar la doble moral que afecta diversos dels personatges davant del personatge de Zendaya. Resulta més que efectiva la posada en funcionament del punt de vista i, a través seu, el canvi radical del personatge: qui era una jove adorable, fresca i relaxada als ulls de la resta, ara pot ser una amenaça.

La construcció del drama central es produeix en la ment del personatge de Pattinson, la psique del qual és portada a l'extrem a través del recurs del rellotge en compte regressiu: queden només dies per al casament i ell ha de posicionar-se moralment no només davant la seva parella, sinó també davant de la vida; això implica autopercebre's com una persona sense taques en el currículum.

En aquesta carrera contra el temps, el què diran i la moral, la pel·lícula construeix un in crescendo que desemboca en una catarsi total, com si estiguéssim davant d'una tragèdia grega: inclou sang, vòmits, bestialitat i excessos —similar als recursos dramàtics que el director utilitza a Sick of Myself o fins i tot en el fragment de Relatos salvajes protagonitzat per Érica Rivas—.

Un dels grans encerts d'El drama és el maneig dels climes i el to narratiu. El que comença com una comèdia romàntica alternativa, amb entretinguts jocs de càmera, sonors i de muntatge, es transforma abruptament en un drama solemne que aborda problemàtiques actuals per, finalment, desembocar en una comèdia negra d'embolics.

Julieta Aiello - indiehoy.com