Crec que trobo a faltar el meu amic

Pel·lícula basada en fets reals sobre un grup de presos que troben en el teatre i en el procés creatiu de ser actors una via d'escapament, de redempció i de transformació personal. El teatre com a mitjà per explorar la seva pròpia humanitat, enfrontar-se a les dificultats de la vida carcerària i trobar una oportunitat de reinserció social. Fins i tot de reinserció vital.

De fet, en el repartiment de Las vidas de Sing Sing hi ha diversos alumnes del programa durant el temps en què van estar empresonats al Centre Correccional Sing Sing, una de les presons de màxima seguretat més famoses del món. A través de les arts escèniques, aquests homes aconsegueixen veure el món com un lloc pel qual val la pena lluitar i viure.

A cop d'assajos, Greg Kwedar construeix un drama carcerari d'indubtable sabor indie, senzill i directe, altament efectiu i honest liderat per un Colman Domingo la imponent presència del qual recorda la d'Idris Elba que retrata l'experiència humana dels presos, la possibilitat de trobar-se a si mateixos i de ser feliços dins dels murs de la presó.

Veient Las vidas de Sing Sing és complicat no pensar en algun moment en Cadena perpetua, més que res, i probablement per res més que pel tarannà humanista i esperançador d'ambdues pel·lícules, i per la seva habilitat per reflectir la cruesa del que ha de ser viure en una presó d’una manera subtil, afable, quotidiana, propera i profundament emotiva.

Las vidas de Sing Sing és un drama inspiracional sobre el poder guaridor de l'art en el qual els protagonistes descriuen la seva pròpia vida i el seu propi món amb les seves pròpies paraules. És, de fet, tant en essència com en la pràctica, una pel·lícula d'homes, de persones abans que convictes parlant per ells mateixos i de si mateixos com a homes, com a persones abans que convictes.

Juan Pairet Iglesias - elseptimoarte.net