Timothée Chalamet vol el seu Óscar

No es pot negar el carisma de Timothée Chalamet com a Bob Dylan. L'actor, que s'ha estat preparant per al paper des del 2018, es nota que gaudeix en el que podríem dir que és, fins ara, el millor personatge i la interpretació de la seva carrera. I, és que ell sap com fer una carrera cap a l'Òscar, ho demostrava així fa uns dies com a host de l’SNL al qual també va ser el convidat musical i va interpretar, en directe, cançons de la discografia de Dylan. És l'estrella de les noves generacions, si és que això continua existint avui a Hollywood, i és precisament el que demostra aquí. Et captiva amb la seva música i sap com guanyar-se el seu públic. Un artista enigmàtic que continua sent un desconegut fins i tot per als seus seguidors.

A Complete Unknown (Un completo desconocido) ens narra la interessant i aclaparadora història del músic de Minnesota des de la seva tempestuosa i complicada arribada a la ciutat de Nova York el 1961 fins al 1965 al Newport Folk Festival. Bob Dylan va decidir donar un tomb a la indústria musical, i al folk en particular, i reinventar el gènere. El més interessant d'aquest biopic és que no segueix l'estructura clàssica de descobriment, èxit, caiguda i redempció de sempre, que es podria veure com una mica forçat o irreal. Però podria definir-se com un bon musical que demostra la seguretat, el talent desmesurat i el geni de Dylan damunt de l'escenari.

L'antibiopic acadèmic de Bob Dylan

És un antibiopic que no segueix l'estructura clàssica, no és sentimental, no intenta exalçar la figura del músic ni cau en clixés propis d'aquest gènere cinematogràfic. I, encara que l'espectador es pot quedar fora al principi, per la seva aridesa o la poca calidesa, reflecteix l'excepcionalitat i l'ànima de l'artista. A Complete Unknown és una pel·lícula molt acadèmica que, alhora, dona un tomb al gènere.

Igual que el creixement que Bob Dylan va viure als anys 60, el ritme de la història no para, tot i que es podrien haver retallat un parell de cançons del metratge final. A més, James Mangold és el director idoni per a aquest tipus de produccions. Un director camaleònic que sap adaptar-se molt bé a tota mena d'encàrrecs o gèneres de les pel·lícules que dirigeix. Ha sabut centrar-se en la música i el personatge de Dylan. No té un segell d'autor característic marcat i això ajuda a centrar-se en les cançons i les interpretacions, que és el que és veritablement important.

Conclusió de “A Complete Unknown”

En conclusió, A Complete Unknown (Un completo desconocido) és una pel·lícula que pot desconcertar l'espectador al principi perquè no segueix l'estructura clàssica del biopic. Però la interpretació electritzant i magnètica de Timothée Chalamet i la música capten ràpidament l'espectador. Sí, és més un musical que un biopic, però és tot pur entreteniment, que aconsegueix acostar-se a l'essència de Bob Dylan el màxim possible.

María José Cánovas - cinemagavia.es