Narra la vida del popular líder polític Enrico Berlinguer, secretari general del Partit Comunista Italià, durant els anys més crucials de la seva carrera política, entre el 1973 i el 1978. La història se centra en el moment en què Berlinguer va estar a punt de portar el Partit Comunista d'Itàlia al poder el 1978 mitjançant una aliança amb la Democracia Cristiana. El segrest i assassinat d'Aldo Moro, líder dels democratacristians, va frustrar un moment que hauria canviat la història del país i de l'equilibri geopolític a tot el món. (FilmAffinity)
Crítica:
'La gran ambición': lliçons d'integritat política
Andrea Segre retrata amb lucidesa i rigor, i sense caure en l'hagiografia, el dirigent comunista italià Enrico Berlinguer
Ara que els nostres representants públics semblen haver abdicat d'ideologies i ideals i abraçat el populisme, La gran ambiciónreivindica una manera més noble de política basada en la recerca del bé comú. Amb aquesta finalitat recorda a Enrico Berlinguer, que als anys 70 va ser secretari del partit comunista més important d'Europa Occidental i que, a més d'estar a punt de fer-lo entrar al govern d'Itàlia a través d'una coalició amb la Democràcia Cristiana, va impulsar per a la seva formació més moderació i un acostament al socialisme.
Centrat sobretot entre el 1973 -quan Berlinguer va patir un atemptat a Sofia- i el 1978 -quan Aldo Moro va ser segrestat i assassinat-, aquest 'biopic' presenta un home recte i alhora proper, els densíssims discursos del qual il·lustren el seu obsessiu compromís amb els seus principis. En línia amb el bagatge com a documentalista del seu director, Andrea Segre, la pel·lícula s'afanya en la precisió històrica i es mostra especialment hàbil a l'hora tant d'escenificar seqüències de carrer i moments de militància com d'integrar imatges d'arxiu en el metratge. I mentrestant, mentre captura la complexitat del personatge en la seva faceta pública i en la privada, es revela com un retrat lúcid i minuciós, que no es rendeix al didactisme, l'hagiografia o l'excés didàctic encara que coquetegi amb tot això, i que combina amb finor la sofisticació amb la vocació popular, i la nostàlgia amb el vigor.
