25/09/2024 - El segon i estimulant llargmetratge de Cecilia Atán i Valeria Pivato se suma a la lliga de títols que qüestionen amb vigor i risc aquesta felicitat intocable que semblava ocasionar el fet de ser mare

La llegada del hijo, pel·lícula escrita i dirigida per Cecilia Atán i Valeria Pivato, ha gaudit de la seva estrena mundial dins de la secció competitiva New Directors del 72è Festival de Sant Sebastià. Les cineastes argentines participen així amb un treball conjunt per segona vegada en aquest certamen, ja que el primer film signat per totes dues, La novia del desierto, es va projectar a Horizontes Latinos després de passar per l'apartat Un Certain Regard de Canes 2017.

Aquesta nova història, de forta càrrega psicològica i potència visual, està protagonitzada per Maricel Álvarez (vista a Biutiful i que ahir mateix en aquest certamen va llegir part d'un manifest en suport al cinema del seu país, en crisi per les mesures governamentals); Angelo Mutti Spinetta, que dona vida al seu fill conflictiu; Cristina Banegas, en el rol de la severa i adinerada mare del personatge central, i l'actriu espanyola Greta Fernández (qui per la seva tasca a La hija de un ladrón va rebre la Concha de Plata a Millor Actriu en aquest mateix festival), encarnant la professora de natació del noi.

De famílies, silencis, repressions i maternitats va doncs aquesta proposta recolzada en els detalls, els suggeriments i unes localitzacions tan belles com dramàtiques que van edificant l'estat emocional no només de la protagonista, sinó de tota la pel·lícula. Aquesta narra com la Sofia, sumida en un dol secret, ha de rebre a casa el seu fill, que torna després d'anys entre reixes. Aquest retrobament suposarà per a tots dos l'oportunitat d'esquivar aquesta infranquejable distància que els separa des que va succeir el fet que va portar el noi a la presó.

Amb un dolorós to de misteri que voleteja per tota la proposta i que anirà desvetllant lentament els secrets terribles que amaguen els personatges d'aquest drama, La llegada del hijo –com feia Tenemos que hablar de Kevin, però sense arribar a la seva extremositat kamikaze– parla de la maternitat terrorífica, de les cadenes que de vegades aquesta genera i de les dependències que també s'estableixen entre mare i ventrada. A això cal afegir-hi certa aroma d’incest, ja que fins i tot l'actriu central recorda lleugerament la Jill Clayburgh de La luna, de Bernardo Bertolucci, un altre títol sobre enganxalls sentimentals excessius.

A més, La llegada del hijo retrata una classe social que ho té tot materialment, però li falta flexibilitat mental. Mostra amb detalls com la dominació entre membres d'una llar es normalitza perillosament i com l'homofòbia pot provocar repressions doloroses, castrants i vergonyants. Però sobretot demostra que el somni daurat de la maternitat es pot tornar malson angoixant, com expressa una de les frases escoltades en aquest interessant llargmetratge que deixa pòsit, quan la protagonista veu per primera vegada el seu nadó, acabat de sortir del seu cos: “Vaig sentir alegria i horror alhora”.                                                 

Alfonso Rivera - cineuropa.org