Una crítica musical de 24 anys es muda a Montreal per escriure un llibre sobre l’impacte de Jagged Little Pill: l’àlbum d’Alanis Morissette. Però el seu projecte s’estanca quan s’involucra sentimentalment amb dos membres d'un mateix grup local d’indie rock.
Crítica:
Un viatge a l'indie sleaze des d'una mirada femenina
Chandler Levack va presentar a BAFICI l'estrena sud-americana del seu segon llargmetratge, Mile End Kicks (2025), un coming of age que enalteix l'esperit indie sleaze dels anys 2010. Grace Pine (Barbie Ferreira d'Euphoria) és una jove crítica de música canadenca, als seus vint, que es muda de Toronto a Montreal durant l'estiu del 2011 per escriure un llibre sobre JaggedLittle Pill, l'emblemàtic àlbum d'Alanis Morissette. Cansada de la seva feina en una redacció dominada per homes grans que no la inclouen a la conversa, emprèn el viatge amb optimisme, decidida a submergir-se en el bressol de l'indie rock nord-americà.
En endinsar-se en l'escena artística i independent de Mile End (Montreal), els plans professionals de la Grace comencen a entrellaçar-se amb els seus desitjos i inquietuds amoroses. Allí coneix Bone Patrol, la banda masculina emergent del poble. Forja una estreta amistat amb l’Archie (Devon Bostick), el baixista, i s'enamora del Chevy (Stanley Simons), el frontman del grup, conegut per ser “el pitjor home de tot Mile End”.
En una entrevista recent al podcast Not Skinny But Not Fat, Barbie Ferreira va destacar el seu interès per involucrar-se en pel·lícules independents que la desafiïn creativament, especialment després de la seva decisió d'abandonar Euphoria, la sèrie d'HBO que la va catapultar a la fama. En aquest sentit, Mile End Kickssembla perfilar la carrera de l'actriu cap a una filmografia dirigida per dones, en sintonia amb els seus treballs més recents: Bob Trevino Likes It (Tracie Laymon, 2024) i Unpregnant (Rachel Lee Goldenberg, 2020).
La pel·lícula de Levack és una comèdia dramàtica que es permet riure's de si mateixa amb els seus personatges: joves alternatius que busquen el seu lloc al món i una forma d'expressió artística mentre breguen amb les dificultats de la primerenca adultesa. Alhora, Mile End Kicks indaga en la recerca d'un espai per a les veus femenines dins de la crítica i dels circuits culturals independents.
